Gianni Rodari ens parla sobre El "limerick", un divertit gènere organitzat i codificat - anglès - de nonsense (sense sentit)que pot ser útil en l'aula a l'hora de despertar la creativitat dels xicotets. Són famosos els de Edward Lear. En el seu llibre "Gramàtica de la creativitat", Rodari ens posa com a exemple un segons la traducció de Cristóbal Serra i Eduardo Jordá (Edward Lear, Disparatorio, Barcelona, Tusquets, 1984):
Había un viejo de Pisa
que no podía tolerar la prisa.
Cabalgó hasta tierra sarda
a lomos de una tortuga parda,
aquel lunático viejo de pisa.
Tots els limericks repeteixen sempre la mateixa estructura:
- Primer vers, conté la indicació del protagonista.
- Segon vers, s'indica la qualitat del mateix.
- Tercer i quart vers es realitza el predicat, l'acció.
- Cinquè vers, reservat a l'aparició del final normalment extravagant.
Normalment s'ha de respectar la rima en el primer, segon i cinquè vers. I amb aquests senzills passos podem crear els nostres propis Limericks. Rodari ens diu que és molt divertit cercar amb els xiquets un final, crear amb ells el cinquè vers.Ací va un altre del mateix llibre esmentat de Rodari:
Un señor de nombre Filiberto
se babeaba cuando iba a un concierto
y al oír sonar las castañuelas
comía panderos, fagots y churumbelas
aquel musicófago don Filiberto.
Había un viejo de Pisa
que no podía tolerar la prisa.
Cabalgó hasta tierra sarda
a lomos de una tortuga parda,
aquel lunático viejo de pisa.
Tots els limericks repeteixen sempre la mateixa estructura:
- Primer vers, conté la indicació del protagonista.
- Segon vers, s'indica la qualitat del mateix.
- Tercer i quart vers es realitza el predicat, l'acció.
- Cinquè vers, reservat a l'aparició del final normalment extravagant.
Normalment s'ha de respectar la rima en el primer, segon i cinquè vers. I amb aquests senzills passos podem crear els nostres propis Limericks. Rodari ens diu que és molt divertit cercar amb els xiquets un final, crear amb ells el cinquè vers.Ací va un altre del mateix llibre esmentat de Rodari:
Un señor de nombre Filiberto
se babeaba cuando iba a un concierto
y al oír sonar las castañuelas
comía panderos, fagots y churumbelas
aquel musicófago don Filiberto.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaM'ha paregut molt interessant el vostre bloc, ja que crec, que la lectura y els contes, són molt importants per a l'aprenentatge dels nens, a més, m'agrada aquesta entrada molt, ja que tracta un tema poc conegut. Enhorabona pel vostre bloc xics! :)
ResponElimina(PD. Ho senc per equivocarme al primer comentari, que encara no controle)