EL REI CARNESTOLTES

Hi havia una vegada, en una ciutat molt llunyana, dos veïns que es comportaven entre ells molt malament, un tal senyor Carnestoltes i una tal senyora Quaresma.
El Senyor Carnestoltes era molt divertit, molt bromista i fins i tot una mica mal educat.
La Senyora Quaresma era molt avorrida,molt seca, però també molt estalviadora.
Un dia en Carnestoltes , que s’avorria, va decidir disfressar-se de rei , es va posar la corona i va sortir al carrer tot cridant:
“EIIIIIIIIII ,Sóc el rei Carnestoltes
i mano i ordeno disbauxa,
ja podeu tots dansar,
fer festa i ballar
fins que us rebenti la faixa.”
La gent va sortir al carrer animats pel senyor Carnestoltes que es passejava d’aquella fila per totes les cases de la ciutat.Van començar a ballar, disfressar-se, cridar, saltar, fer xerinola.I cada dia per reposar forces, treien tot el que tenien a la nevera i al carrer s’ho menjaven o ho escampaven
La senyora Quaresma (a la que no li agradaven els saraus) es queixava i deia per a sí:
“Rieu, rieu
mengeu i gasteu,
que quan tingueu buida la nevera
a mi em plorareu.”
Un dia en Carnestoltes volia burlar-se de la senyora Quaresma, va pujar el turó que els separaven, i , amb la panxa plena que tenia de menjar 7 dies seguits,se’n va encaminar, però va relliscar i va caure i de plena que tenia la panxa va fer un pet com un gla.
La gent corria espantada cap al turó de la senyora Quaresma a veure què havia passat, però només van veure fum, cendra i una olor fastigosa.
Aprofitant que allà hi era tota la ciutat congregada va sortir al seu balcó i la senyora Quaresma amb la seva veu de vella xaruga va cridar:
“Mireu el que passa
si feu tanta disbauxa
A més ,sabeu que teniu les neveres buides
i els supermercats tancats?
Ara no teniu menjar,
només jo controlo els queviures,
si tenir voleu el meu dinar
haureu de deixar de riure,
tantes setmanes com cames tinc”
Un dels amics d’en Carnestoltes va dir amb una mica d’ironia, que no importava, només serien dues setmanes.
Però la Senyora Quaresma es va aixecar la faldilla i va dir
”En tinc set de cames
quina gana que passareu.”
Tothom va marxar a casa trist, i cada setmana per ordre de la senyora Quaresma es donava mig costró de pa i mitja arengada.

Podem acompanyar aquest conte a l´aula amb una cançò com aquesta:



La nostra mascota, el lleó que devora els llibres

adopt your own virtual pet!

Conte de la castanyera

FER UN "LIMERICK" PER ALS XIQUETS

Gianni Rodari ens parla sobre El "limerick", un divertit gènere organitzat i codificat - anglès - de nonsense (sense sentit)que pot ser útil en l'aula a l'hora de despertar la creativitat dels xicotets. Són famosos els de Edward Lear. En el seu llibre "Gramàtica de la creativitat", Rodari ens posa com a exemple un segons la traducció de Cristóbal Serra i Eduardo Jordá (Edward Lear, Disparatorio, Barcelona, Tusquets, 1984):

Había un viejo de Pisa
que no podía tolerar la prisa.
Cabalgó hasta tierra sarda
a lomos de una tortuga parda,
aquel lunático viejo de pisa.

Tots els limericks repeteixen sempre la mateixa estructura:
- Primer vers, conté la indicació del protagonista.
- Segon vers, s'indica la qualitat del mateix.
- Tercer i quart vers es realitza el predicat, l'acció.
- Cinquè vers, reservat a l'aparició del final normalment extravagant.

Normalment s'ha de respectar la rima en el primer, segon i cinquè vers. I amb aquests senzills passos podem crear els nostres propis Limericks. Rodari ens diu que és molt divertit cercar amb els xiquets un final, crear amb ells el cinquè vers.Ací va un altre del mateix llibre esmentat de Rodari:

Un señor de nombre Filiberto
se babeaba cuando iba a un concierto
y al oír sonar las castañuelas
comía panderos, fagots y churumbelas
aquel musicófago don Filiberto.

EL PRÍNCEP FELIÇ - Oscar Wilde (1888)

Avui vos oferim una tendra història del gran escriptor irlandés Oscar Wilde. Aquesta història sobre la pietat, la dedicació i la bondat és perfecta per a transmetre aquests tres valors als nostres alumnes i fills. La ploma de Wilde es va inclinar en diverses ocasions cap als més xicotets creant diversos contes per a totes les edats ja que també els adults poden gaudir d'ells. A veure què vos sembla...

L' estàtua del Príncep Feliç s'alçava sobre una columna molt alta, des d'on es dominava tota la ciutat. Era daurada i estava recoberta per fines làmines d'or; els seus ulls eren dos brillants safirs i al puny de l'espasa lluïa un enorme robí porpra.
La lluïsor de l'or i les pedres precioses feien que els habitants de la ciutat admiressin el Príncep Feliç més que a qualsevol altra cosa.
-És tan bonic com una penell -comentava un dels regidors de la ciutat, a qui li interessava guanyar reputació d'home de gustos artístics-; es clar que en realitat no és tan pràctic -afegia, perquè al mateix temps temia que el consideressin massa idealista, el que per descomptat no era.
-Per què no ets com el Príncep Feliç -li deia una mare afligida al seu fillet, que plorava perquè volia tenir la lluna-. El Príncep Feliç no plora per res.
-Em consola molt veure que algú en el món és completament feliç -murmurava un home infortunat en contemplar la bella estàtua.
-De veritat sembla que fós un àngel -comentaven entre ells els nens de l'orfenat en sortir de la catedral, vestits amb brillants capes roges i blancs davantalets.
-I com saben quin aspecte té un àngel? -els refutava el professor de matemàtiques- Quan han vist un àngel?
-Els hem vist, senyor.Es clar que els hem vist, en somnis! -li responien els vailets, i el professor de matemàtiques arrufaba el front i adoptava el seu aire més sever. (...)

Pots continuar llegint aquest açí

BENVINGUT AL JARDÍ DELS CONTES

Benvinguts al jardí del conte!! En aquest jardí et podràs passejar i cercar al voltant d´un bon grapat de contes per a xiquets ja sigues mare, pare, mestre, mestra... El conte es un recurs molt important per a desenvolupar coses tan importants com la imaginació, el vocabulari i l´expressió dels xiquets entre d`altres. EN DAVANT!!!