despert, gairebé feliç, quan de sobte....
Tic,tic,tic...
Va sentir una fressa que venia del camp que tenia al darrera.
- Què deu ser aquesta fressa va pensar és massa forta per ser un saltamartí, i
massa fluixa per ser un ocell.
Tic, tic, tic... es tornava a sentir.
En Niall va passar les cames per sobre la tanca i va mirar al seu voltant.
Quina sorpresa! Al mig del camp hi havia l'homenet més petit que mai hagués vist....
http://www.xtec.cat/~mferran6/ollador/conte.pdf
Alfons, com de assabentat estàs de literatura. Un blog molt interessant que aprofitaré per tenir un bon recull de contes.
ResponElimina